Casos d’èxit

Sempre havia somiat en aprendre xinès, així que un dia vaig anar a una llibreria per mirar alguns cursos de literatura. Vaig veure la caligrafia xinesa, que sempre m’havia fascinat. Hi havia pàgines i pàgines d’aquesta grafia fabulosa i cada una d’elles era realment complicada; línies, punts, corves i espirals. A mesura que anava passant les pàgines semblava que cada vegada es convertien en més i més complicades. Em va semblar completament impossible d’aprendre tot allò i tot donava voltes al meu cap. Em vaig dir a mi mateix que MAI seria capaç d’aprendre’l. Vaig tancar el llibre de cop, el vaig tornar al seu prestatge i vaig marxar de la llibreria.

Però l’esperança mai es perd. Un any més tard, quan ja m’havia recuperat del xoc, vaig començar a estudiar xinès al centre d’educació per a adults. Va ser com m’esperava: difícil, confós i desesperadament complicat. Però em feia tanta il.lusió ser capaç de dir tota una frase en xinès! Després d’un trimestre vaig continuar els meus estudis a la universitat.

Ara el meu interès pel xinès és una mica obsessiu. En el passat vaig aprendre a estudiar utilitzant fitxes. Aquestes són petites i quadrades i ara me les he fetes amb la paraula en xinès escrita al davant i el significat i la pronunciació escrits al darrere. Realment és una bona manera d’aprendre la grafia xinesa. La majoria de les paraules xineses tenen dos o més símbols, així que les fitxes que vaig fer no em proveïen de tot el vocabulari, però eren els elements bàsics de la llengua. Si coneixes aquests elements pots aprendre a construir les paraules.

Portava les fitxes amb mi a tot arreu. Hi havia sempre una pila a la meva butxaca i sempre que tenia un moment les treia i me les mirava. Practicava quan passejava pel carrer, esperant l’autobús, al metro i fins i tot quan vaig anar a esquiar!

Després d’un període a la Universitat d’Estocolm de sobte em vaig trobar a Beijing, on vaig poder estudiar encara més. Va ser meravellós estar allà, al Regne Mitjà, i vaig poder parlar amb gent xinesa!

Bé, en realitat, "parlar" és una mica exagerat. Es tractava més aviat de defensar-me en les activitats més necessaries, però entendre una frase sencera era un motiu de celebració per a mi! Ara me n’adono que era possible aprendre aquesta llengua però es necessita temps, energia, paciència i estar realment interessat.

Durant aquest període no feia pràcticament cap altra cosa que estudiar. Anava a classe, feia els deures i després continuava amb classes particulars cada tarda. Estudiava durant 11 hores diàries, de dos quarts de set del matí a les set de la tarda i només tenia una hora per dinar. Mirava la televisió xinesa durant dues hores cada nit. Aleshores acabava esgotat, en tots els sentits!

Aprendre xinès ha estat un procés llarg i un projecte difícil, però també fascinant i divertit. Dos anys d’estudi et donen una base en la llengua. Ser un parlant de nivell avançat demana més temps. Sense exagerar, puc dir que m’ha costat sang, suor i llàgrimes, però ha valgut la pena cada minut.

Catarina Lilliehöök

Treballar amb rigor porta bons resultants. Clica aquí per veure més consells que et motivaran!

Aquesta aprenenta va ser atreta per la seva llengua objecte d’aprenentatge perquè li encantava la caligrafia xinesa. Això pot suggerir que ella és una aprenenta visual. T’agradaria analitzar el teu estil d’aprenentatge preferit?

Aquest text ha estat especialment escrit per a Lingu@net Europa i ha estat publicat amb l’autorització de la seva autora Catarina Lilliehöök. Ella també ha escrit un llibre en xinès sobre les semblances i diferències culturals i un llibre sobre la Xina en suec.